El paper

En l'any 105 dC, Tsi Dll, un oficial de l'emperador xinès, va descobrir el paper. En el 751 dC, després de vèncer als xinesos prop de Samarcanda, els àrabs van descobrir entre els presoners de guerra a alguns artesans paperers i van copiar la seva manera de fer el paper. Van ser aquests, els àrabs, els que van portar el paper a Espanya. Tot i així, l'expansió d'aquest suport per Occident va ser lenta i es va trigar molt temps en desplaçar el pergamí.

El paper es fabricava a base de draps de lli i cànem macerats i fermentats en aigua fins formar una fina pasta, que era colpejada, fins formar una base llisa de cel·lulosa. Aquesta es dipositava en una cuba metàl·lica a temperatura constant, en la qual s'introduïa un tamís rectangular envoltat per un marc de fusta, anomenat forma i constituït per filaments entrecreuats que componien una trama. La disposició d'aquests filaments determinava el tipus de fulla. Després es premsaven les fulles i s'encolaven una a una amb gomes especials.

La primera fàbrica de paper artesà a Espanya es va constituir a Xàtiva (València), l'any 1150, i l'última van ser  les fàbriques de Catalunya, en el segle XVIII.