Evolució dels suports de l'escriptura

Tauletes d'argila

Escriptura pictogràfica d'Uruk.

Font: http://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2011/06/26/la-cultura-duruk/

L'argila és el suport sobre el qual se sustenten les escriptures més antigues. En el quart mil·lenni abans de Crist va néixer l'alfareria i aquesta va facilitar l'ús de l'argila com a suport de l'escriptura. El material transformat en plaques fines, quadrades i amb les cantonades arrodonides, permetia (quan encara estaven humides) escriure en elles, incidint amb una falca de metall o fusta. Així, es deixaven assecar i podien ser emmagatzemades fàcilment, gràcies a la forma convexa del seu revers, formant una espècie de nínxols. També es classificaven, contenint els seus cants, les dades que identificaven el contingut de la tauleta. Es podria dir que aquest sistema d'escriptura facilitava la comptabilitat i l'administració, però no deixava de tenir inconvenients ja que es tracta d'un material massa pesat, fràgil, de difícil transport i conservació.

Mesopotàmia

Ciutat d’Uruk (3300 aC. aproximadament)

Font: http://www.historiaantigua.es/articulos/uruk/uruk.html

L'escriptura sorgeix a Mesopotàmia, cap al 3300 a. C. Es tracta d’una escriptura pictogràfica realitzada sobre tauletes d’argila, de les quals el 80% dels textos trobats són de caràcter econòmic-administratiu. En aquesta primera escriptura, cada signe o pictografia consistia en el dibuix d'un objecte fàcilment identificable que representava una paraula. El significat era la de l'objecte dibuixat o allò molt directament relacionat amb ell. Aquest sistema tenia limitacions per a un ús general: els signes eren de vegades molt complicats, eren incapaços de representar qüestions abstractes i el seu gran nombre (sobre uns 900 signes) dificultava l'aprenentatge. Aquest fet explica que només l’1% de la població sabia llegir.

Segons Denise Schmandt-Bessert (1981), des del VIII mil·lenni ha existit un sistema de notació o proto escriptura que evolucionarà fins als pictogrames sumeris. Primerament, eren objectes de diverses formes d’argila cuita, de petit tamany i diferenciades en simples i complexes: les primeres no presenten cap marca a la superfície, en canvi les complexes trobem diferents marques, punts i ratlles les quals daten del IV mil·lenni, coincidint amb la urbanització i el desenvolupament d’una administració. Això reflexa, una societat que ja no es basa només en l’agricultura.

Sumers 3.500 - 2340 a.c

Van sorgir els anomenats bullae, comencen a aparèixer algunes impremtes de segells obtingudes gràcies als cilindres. Aquestes són un objecte amb un eix de perforació i una superfície gravada que imprimia en relleu al fer-lo rodar sobre la argila. Són canvis que mostren la necessitat de fixar el contingut, és a dir, la propietat dels productes o el seu destí.

L’últim pas van ser les tauletes d'argila que no desapareixerien fins al final de la història de Mesopotàmia. Aquesta primitiva evolució de l'escriptura confirma que va tenir els seus orígens en la necessitat de disposar de sistemes de contabilitat. Podem dir que, a més a més, de ser utilitzat per dur a terme sistemes de contabilitat, també tenia un caràcter ceremonial i ideològic.

Evolució fins a l'escriptura cuneïforme

Font: D. Shamandl Besserat (1981) From takens to tables. 

Tableta legal de Alalah                                                 L'escriptura cuneïforme 

         

Per saber-ne més sobre la cultura Uruk:


http://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2011/06/26/la-cultura-duruk/

http://www.historiaantigua.es/articulos/uruk/uruk.html



Per saber-ne més sobre el sumers:


http://www.historiaantigua.es/sumer/escritura/escritura.html

http://www.arqueologos.org/mundo-del-proximo-oriente/113-sumeria.html

Egipte (3100-2890)

Egipte rep influència dels Uruk i Sumers pel que fa a l'escriptura. Veiem com a exemple la paleta de Narmer:

Font: D. Shamandl Besserat (1981) From takens to tables. 

És important nombrar que posades les bases de l'escriptura, en un principi pictogràfica, aquesta va evolucionar juntament amb la societat i el desenvolupament en economies centralitzades. Sorgeix el jeroglífic que feien sobre pedra perquè durés sempre (tombes, monuments, faraó), el Hierático (IV dinastía) i el Demótico (dinastia XXVI). Tanmateix, es desenvolupa el text en parets de temples, prismes i esteles.

Font: D. Shamandl Besserat (1981) From takens to tables.

Cal apuntar que en un principi el sistema jeroglífic era a través de pictogrames i tothom l’enteneia però, a poc a poc va anar evolucionant i ja amb el hierático i després amb el demótico no era fácil de llegir per la majoria de la gent, la qual era analfabeta. Això crea un problema, amb el jeroglífic tota la població el podia desxifrar, però avui dia a nosaltres ens és difícil conèixer en quin context determinat es va fer. En canvi, amb el codi que la majoria de la gent de l'època no enteneia, nosaltres podem fàcilment desxifrar-lo.

El papir: Un suport escrit

Font: http://nestorhistoriauniversal.blogspot.com.es/2011/05/el-papiro.html

A les ribes del Nil, i també a Síria, Palestina i Etiòpia hi havia una planta, la Cyperus papyrus, a la qual es van atribuir multitud d'utilitats, entre elles la de suport per l'escriptura. Amb aquesta finalitat s'utilitzava la part central de la seva tija, que es tallava en fines làmines i es disposava en capes superposades i entrecreuades sobre una taula humida. Després d'allisar-la a cops i que s'assequessin al sol, es polien i s'anaven unint unes làmines a altres amb una cola especial fabricat amb vinagre, aigua i farina. D'aquesta manera, es formaven els rotlles de papir que, més o menys es componien d'una vintena de fulles. El document més antic conservat en papir pertany a la Tomba de Hemaka a Sakkara, corresponent a un alt dignatari de la I dinastia egípcia, cap al 3000 A.C.

Així doncs, els egipcis deixen la tauleta d’argila pels rotlles de papir. Cal dir que era un material molt car i només s’usava per documents importants, en canvi, per altre tipus de documents més informals utilitzaven l’estela i l’ostraca. L’inconvenient dels rotlles de papir era que la societat només podía llegir de forma continuada, és a dir, no podien buscar un punt en concret ja que conforme es llegia s’anava desenrotllant del suport de fusta. 

Font: D. Shamandl Besserat (1981) From takens to tables.

Aquesta imatge reflecteix el treball d'un escriba sobre una ostraca segons, Cf. Catherine Chadefoud: l'écrit dans l'Egypte ancienne, París, Hachette, 1993, fig. 19.

Com a dada interessant cal dir: 

Que el suport de l'escriptura en papir, es va exportar principalment a Roma i Grècia, on va ser molt cotitzat i considerat com a material de luxe.

A més a més, coneixem també que l'escriptura s’havia gravat sobre l’arena ja que així ho descriuen diferents documents trobats.

Per més informació sobre el papir:

http://es.wikipedia.org/wiki/Papiro


Vídeo explicatiu sobre com s'elabora el papir: