Els suports de l'escriptura

Època antiga

Al llarg d'aquesta època va coexistir diferents suports de l'escriptura. A continuació, detallem de forma breu la diversitat que existia de forma inscrita i escrita:

Suports de Fusta

Aquest suport permetia gravar l'escriptura i ja era usada pels sumeris i també a Egipte es va utilitzar simultàniament amb el papir. És un suport fàcil de tractar, normalment s'envernissava per blanquejar-la, es recobria de cera per deixar-la llisa i eliminar esquerdes. Es formava també, en tauletes regularment retallades per facilitar el seu emmagatzematge, o es construïa en díptics.

A la Xina es va utilitzar molt aquest material, sobretot en la fabricació de segells. Per gravar-hi els signes i restes han quedat també en fusta de l'escriptura dels pobles germànics, runes gravades en vares i cofrecillos.

Suports de Cera

La cera es va utilitzar sobretot a Grècia i Roma. Les tauletes gregues Levkoma i les romans tabulae dealbatae o àlbum es blanquejaven amb vernís o calç i eren utilitzades per als documents administratius importants (lleis, edictes ...). L'avantatge de la cera era la facilitat del seu maneig, sobretot a l'hora d'esborrar el text, ja que normalment els estils que s'utilitzaven per incidir en la tauleta tenien a l'extrem oposat a la punta, un acabat romb en forma d'espàtula amb què es raspava la cera, s'aixafava i allisava, podent-se reutilitzar de nou.

La construcció de díptics, tríptics i políptics amb tauletes de cera va donar origen als anomenats caudices (còdexs), pares dels nostres actuals llibres.

Suport de pedra

L'avantatge de la pedra és la seva naturalesa indestructible, els escrits sobre pedra estan destinats a perviure. La pedra és el suport per excel·lència de l'epigrafia grega i romana, destinada a monuments sepulcrals, triomfals, destacant el marbre, tant per la seva facilitat de talla com per la seva bellesa.

El procediment d'esculpir era autènticament artesanal: primer, el lapidarius tallava la pedra i li donava forma, a continuació, el ordinator dissenyava l'espai epigràfic sobre el qual aniria el text, donant l'enquadrament i traçant línies per definir. Finalment el lapicida o Sculptor era qui esculpia el text de la pedra a cisell.

Una menció especial mereixen els grafits sobre pedra, escriptures espontànies sobre murs, roques o coves que han existit en totes les èpoques i llocs, i la pràctica encara perdura si pensem en els nostres graffiti pintats.

Grècia (S.VIII i IV aC) i Roma (300aC-476dC)

Els grecs i els romans feien ús dels mateixos supports. Distingien entre els documents que volien que perduressin al llarg dels segles, generalment als Temples. Usaven tabletes de fusta, d’argila, plom, bronze, pèlls i mármol.

També van començar un procés d’alfabetització amb la construcció de biblioteques i el percentatge de persones alfabetes va agumentar. Els llibres de les biblioteques estaven fets primer amb papir i més tard van treure el pergamí, fet amb pell d’animal.