El pergamí 

En l'escrit elaborat per la grafòloga Sandra Mª Cerro (2012) Historia de los útiles para escribir, ens diu:

El nom "pergamí" prové de Pèrgam, ciutat d'Àsia Menor, fundada per Filetero en el 238 A.C. Segons l'autor llatí Plini, el rei Atalo I va fundar la biblioteca que va aconseguir el seu esplendor amb el rei Eumenes II (197-158 aC), arribant a tenir 200.000 volums. Aquesta biblioteca competia amb la d'Alexandria, de manera que, segons la tradició, el rei egipci Ptolemeu Filadelf va deixar de subministrar papir a la ciutat de Pèrgam, el que va ocasionar que es desenvolupés i perfeccionés la fabricació d'aquest suport d'escriptura que va acabar substituint al papir.

A diferència del papir, que era d'origen vegetal, el pergamí procedia de pells d'animals (vedella, ovella, cabra, carner, i de vegades també d'estruç, antílop i gasela) tractades amb procediments especials de neteja, adobament i tensat.

Font: http://www.arqueologos.org/histo-media/73-los-manuscritos-medievales-i.html

"L'aparició del pergamí va comportar progressos decisius: d'una banda, permetre l'ús de les plomes d'oca com a útil d'escriptura molt avantatjós enfront del bast càlam, de l'altra, les fulles es podien doblegar i cosir, el que va portar a la generalització dels còdex, ancestres dels nostres llibres, constituïts per fulls apilades unes sobre unes altres i subjectes per una vora. "

(Georges Jean)

El pergamí va ser el suport per excel·lència a partir dels segles III i IV, fins a la introducció del paper pels àrabs a Europa a finals del segle VIII. Després de la difusió d'aquest, va seguir sent el material preferit per als còdexs miniats o il·luminats durant molt de temps.

Per rebre més informació sobre l'elaboració del pergamí:

http://biblionoticiario.blogspot.com.es/2009/12/la-fabricacion-de-pergaminos-en-la-edad.html


http://www.serviciosjfp.com/Canales/otros/000532.htm

Edat Mitjana: 476 dC, 1453dc.

Anteriorment  s'anomenaven als rotlles de papir Volum,  ara a l’edat mitjana es coneixeran com  códex perquè es deixen de banda els rotllos i es realitza amb fulles cosides (pergamí). Tanmateix es creen els índexs de les págines la qual cosa facilitava que la persona pogués buscar un lloc concret del llibre.

Generalment qui llegia o si més no portava la veu cantant eren els monjos i clergues, també van començar a fer còpies dels llibres, totes elles a mà. Per tant, on podiem trobar aquest tipus de documents era als convents. 

Copistes

Des dels albors de l'Edat Mitjana, la reproducció de còdexs s'efectuava, majoritàriament, en els monestirs benedictins. En una gran sala anomenada scriptorium els copistes s'asseien en amplis bancs mentre un lector, que se situava en un lloc alt de la sala, anava dictant l'obra. Quants més copistes, més reproduccions s'assolien. Una vegada acabades les còpies aquestes es revisaven i es comparaven amb l'original, efectuant-se les correccions necessàries. L'augment de la producció de llibres manuscrits va portar com a conseqüència la divisió del treball i l'especialització dels copistes. Aquests es van dividir en preparadors de pergamí i vitel·la (que preparaven les fulles donant grandària i finor a la seva superfície), amanuenses (que escrivien el text deixant espai per a inicials i frisos), crisògrafs (que dibuixaven les inicials) i il·luminadors (que pintaven les grans inicials, frisos i altres adorns amb or i diversos colors).

La impressió tabelària

Tan importants com els copistes eren els gravadors d'il·lustracions en fusta. Aquests artistes, anomenats xilògrafs, reproduïen les seves creacions tallant dibuixos i lletres sobre fusta. Aquestes s'entintaven amb un colorant, i damunt de fulles de pergamí o paper exercint pressió es facilitava la seva reproducció. Aquestes planxes xilogràfiques portaven inscripcions explicatives que poc a poc van anar guanyant espai a les il·lustracions, de manera que el text va cobrar major protagonisme. Per a la impressió d'un llibre eren necessàries tantes planxes com pàgines. El tipus de lletra utilitzat era gòtic, la fusta de boix i el paper de cotó o de fil, prèviament humitejat. S'entintava la planxa per mitjà de tampons de cuir, farciments de crin de cavall o de drap i col·locat el paper sobre la planxa es transferia la imatge a força de petits cops sobre aquest. El desenvolupament de les impressions xilogràfiques va fer disminuir gradualment les sales de scriptorium dels copistes, que van desaparèixer totalment amb l'arribada dels tipus de metall i la impremta.

Font: D.Sharmandt Besserat (1981). Fron takens to table.